Investigació

L’Educomunicació o Alfabetizació Mediàtica, Media Literacy en els països anglosaxons, no és una disciplina nova. El pedagog brasiler Paulo Freire va ser un dels primers precursors del terme. És utilitzat des de la década de 1970 i va ser admés per la UNESCO en 1979, organisme que diposita en la comunicació educativa gran part del seu desig de transformació cultural, recomanant l’educació “amb”, “a través” i “dels” mitjans. Com deia Freire, cal oferir una Educació que ensenye a pensar i no a obeir. La ciutadania en general ha d’aprendre a interpretar críticament el que llig, en un momento on, especialmente els més jóvens, no sols consumeixen sinó també produeixen missatges a diari en les xarxes socials. El vell consumidor és ara prosumidor. Crea continguts i els comparteix per les xarxes socials. El que es coneix com alfabetisme transmedia (Transmedia literacy). 

A pesar d’això, la investigació sobre ràdio durant el segle XXI no pareix haver augmentat. I la que fa referència a la ràdio aplicada a l’educació evoluciona en la mateixa línea. El desenvolupament d’experièncias escolars radiofònicas d’Àfrica, Brasil, Turquia, Romania, Argentina, Afghanistan, Índia, Guatemala, Suècia i Espanya resulta fonamental per a establir una relació entre ràdio, millora educativa i integració social. En este sentido, es poden establir tres temàtiques:
1. Ràdio i millora en l’aprenentatge
2. Ràdio i integració social
3. Ràdio i empoderament de les dones